EL NEOLÍTIC

Explicació de La Revolució Neolítica
La difusió i les conseqüències del Neolític.
Exercicis

                                                            LA REVOLUCIÓ NEOLiTICA

Anem a estudiar un període de la Història que és considerat per molts historiadors com un dels esdeveniments fonamentais de la Història de la Humanitat: la Revolució Neolitica. L'analitzarem seguint el següent índex:
1.- Introducció general.
2.- Causes de la neolitització.
3.- Característiques de la Revolució Neolítica.
4.- Conseqüencies de la Revolució Neolítica.
5.- L‘evolució de les comunitats neolítiques.

1 INTRODUCCIÓ GENERAL
             He dit al començament que la Revolució Neolitica ha estat una de les revolucions més importants, si no la més important que ha viscut l'ésser humà. La R.N. en sentit estricte, és una revolució tecnològica -el descobriment de l'agricultura i la ramaderia-, però en sentit ampli va suposar canvis en tots els sectors de la vida humana: demogràfics, socials, politics i culturals. Ha estat, en aquest últim sentit doncs, una revolució general que ha afectat totes les estructures històriques: aixi, mentre al Paleolític trobem una economia depredadora, una demografia estancada, una societat igualitaria, un sistema polític en defensa dels interessos comunitaris i una cultura màgica, quan una població acaba el procés de neolititzar-se coneixerà estructures completament diferents: tindrà una economia productiva, haurà augmentat el promig de vida, s'haurà iniciat la jerarquitació social, l'Estat, que haurà aparegut, defensarà interessos minoritaris, i la creença en les forces màgiques de la Naturalesa haurà estat substituïda per la creença en forces divines com a explicació última de la realitat.
            En resum, la R.N. suposarà l'inici d'una nova etapa de la humanitat -la etapa agrària- en la qual es troba encara la majoria de la població mundial, després de milers d'anys en els quals l'home ha viscut com un depredador més entre els éssers vius.
            Una advertencia final: no s'ha de perdre mai de vista que aquest esdeveniment va ser un procés llarg i lent que durarà aproximadament dos o tres mil anys com a mínim.

2 CAUSES DE LA NEOLITITZACIÓ
              Sembla que el canvi climàtic que va afectar tot l'hemisferi nord cap al 10.000 abans de Crist, provocat per la retirada del gel després de l'ultima glaciació, va ser la causa determinant. Les condicions de vida de les tribus paleolitiques que vivien de la caça de grans animals i de la recol-leció van empitjorar ja que el canvi climàtic va afectar els grans animals de clima fred en el sentit que molts van emigrar: la caça major va començar, doncs, a escassejar. A més, el clima sec afecta també els fruits silvestres que van minvar alarmantment.
              Els Paleolítics del Pròxim Orient (Creixent Fèrtil) van respondre a aquest desafiament de la naturalesa descobrint que podien, amb el seu treball, conservar algunes especies animals i vegetals. les quals de salvatges que eren van passar a ser domesticades i conreades: van néixer així la ramaderia i l'agricultura. Alló que es considera la base de la Revolució Neolitica va començar.

3.- CARACTERÍSTIQUES DE LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA.
8.000aC Pròxim Orient

            Hem comentat a la Introducció general que la R.N. en sentit estricte consisteix en la invenció de l'agricultura i la ramaderia i, per aixó, en el pas a una economia productiva per primera vegada a la història de la humanitat.
            Analitzarem ara el que va comportar aquesta situació: I'economia productiva d'aliments suposava canvis extraordinaris per als pobladors neolitics i això volia dir, entre altres coses, viure circumstàncies noves que calia resoldre amb solucions també noves: viure en un lloc estable, necessitat de protegir-se del fred però sense les pells dels grans animals de clima fred, necessitat d'emmagatzemar les collites, necessitat de protegir els animals domèstics etc.; gràcies a l'oci, és a dir, al temps lliure de què disposaven els homes i les dones d'aquestes noves comunitats, van poder anar resolent-les. Aixi, aviat -sempre tenint en compte que aquest periode que estudiem té una cronologia aproximada de dos o tres mil anys-, tindran lloc avenços tecnològics -com la polimentació de la pedra, la invenció de la falç i de l'aixada, la construcció d'habitages, el teixit, la ceràmica, entre altres-, que aniran millorant les condicions de vida de la població i permetràn fins i tot un increment demogràfic.

4. CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ NEOLÍTICA.
5.000aC.Pròxim Orient.                      
               Gràcies a totes aquestes millores, lentament es va anar trencant amb l'economia depredadora i van aparèixer per primer cop a la història, els excedents de producció. L'existència d'excedents va tenir gran transcendència perquè això va permetre una divisió del treball no basada, com fins ara, en el sexe, sinó en els coneixements o  l'habilitat personals. D'aquesta forma, van anant sorgint grups socials especialitzats en activitats diverses, com, per exemple, els guerrers, encara que la majoria de la comunitat continuarien sent pagesos. Amb els excedents  dels camperols es podia mantenir els membres no conreadors de la tribu.
           En èpoques de males collites, un sector de la població emigraria en busca de millors terres donant lloc a la difusió del Neolític per algunes zones de la resta del món (a Europa Occidental cap al 5000aC).
          En resum, I'economia productiva anirà establint canvis revolucionaris per a la vida dels homes i dones del neolitic: sedentarització, poblats, producció de teixits i de recipients -els primers guisats de la historia-, esquematització de les pintures i escultures (ara abstractes) etc., canvis que, obviament, suposaven una ruptura total -encara que lenta- amb el gènere de vida que la humanitat havia portat des de feia més d'un milió d'anys.

5-. L’EVOLUCIÓ DE LES COMUNITATS NEOLÍTIQUES
3.000aC Pròxim Orient. Edat dels Metalls 
           
              Ja hem vist les conseqüencies inmediates que va comportar la neolitizació al llarg dels primers dos o tres mil anys. D'altres conseqüències - a llarg termini- hem de parlar ara: A mesura que els excedents agraris anaven augmentant -perquè l'evolució tecnològica ho facilitava (I'arada, el torn, el regadiu), prosseguia l'evolució econòmica que hem vist anteriorment: més divisió del treball, més producció de manufactures, més força de treball, més invents.... donant lloc a la invenció de la indústria minera, de la metal·lúrgia i la siderúrgia . Com no tots els poblats tenien minerals -coure, per exemple-, aviat va començat l'intercanvi dels excedents domèstics per les fonts d'energia necessaries. I, amb l’aparició del comerç, va apareixer el centre d'intercanvi: la ciutat.
            Aquesta evolució econòmica va anat acompanyada d'una evolució socio-política i cultural importantíssima. En efecte, els excedents de producció van permetre la seva apropiació, és a dir, va sorgir la propietat privada dels mitjans de producció, i les guerres entre uns poblats i d'altres, provocaran el domini d'uns homes sobre altres. Va anar sorgint aixi una jerarquització social en la qual es podien distingir poc a poc els que formaran la classe dominant -guerrers, terratinents, sacerdots- (amb capacitats o coneixements especials), d'altres classes -comerciants, artesans, pagesos, esclaus-, amb, no solament rendes diferents, sinó també drets diferents. La jerarquització social va venir acompanyada, així mateix, d'una pèrdua de drets per part de les dones: la societat jerarquitzada sera també partriarcal.
            Aquesta organització econòmica i social cada vegada més complexa que ocupava un territori cada cop més gran, va fer necessari la creació de noves lleis (escrites) i organismes per poder controlar-ho tot. El conjunt de lleis, persones i institucions que s’ocupen del govern d’un territori es dirà Estat. L'evolució política consegüent suposa que la classe dominant s'apropiarà del naixent Estat; és a dir, que l’administració d'un territori cada vegada més ampli, amb més habitants i amb una organització socio-econòmica cada vegada més complexa, serà controlada per una minoria en funció dels seus interessos i no pas dels de tota la comunitat. Néix així l'Estat oligàrquic.
            Finalment, I'evolució serà també cultural: les creenças màgiques seran lentament abandonades o passaran a un segon pla, i la religió, la fe en uns déus als quals es demana seguritat, i que seran l'origen de tot el que no es pot explicar lògicament, anirà dominant les ments dels homes i les dones. La mentalitat religiosa suposarà la construcció de monuments de caràcter religiós (menhir, dolmen).

Tornar al guió del T.3